Blat de moro

El blat de moro (Zea mays L. ssp. Mays, pronunciat /? Me? Z /; també conegut en alguns països com a blat de moro), és un gra de cereal domesticat a Mesoamèrica i posteriorment estès pels continents americans. Després del contacte europeu amb les Amèriques a finals del segle XV i principis del XVI, el blat de moro es va estendre a la resta del món.
El blat de moro és el cultiu més cultivat a les Amèriques (332 milions de tones mètriques anuals només als Estats Units). El blat de moro híbrid, a causa del seu alt rendiment en gra com a resultat de l'heterosi ("vigor híbrid"), és preferit pels agricultors sobre les varietats convencionals. Tot i que algunes varietats de blat de moro creixen fins a 7 metres d’alçada, la majoria de blat de moro cultivat comercialment s’ha criat amb una alçada normalitzada de 23 metres. El blat de moro dolç sol ser més curt que les varietats de blat de moro.
El terme blat de moro deriva de la forma espanyola (maíz) del terme indígena taíno per a la planta, i era la forma més escoltada al Regne Unit. Als Estats Units i al Canadà (ma? S o "blé d'Inde" a les regions canadences de parla francesa), el terme habitual és "blat de moro", originalment el terme anglès per a qualsevol gra, com per exemple a les mencions de la Bíblia, però que ara es refereix generalment al blat de moro, havent estat escurçat de la forma "blat de moro indi" (que actualment, almenys als EUA i al Canadà, s'utilitza sovint per referir-se específicament als cultivars de "blat de moro" multicolors). En un ús científic i molt formal, el "blat de moro" s'utilitza normalment a nivell mundial; igualment en contextos de comerç massiu, s'utilitza principalment "blat de moro". Al Regne Unit, Austràlia i altres països de parla anglesa, el "blat de moro" es pot utilitzar en contextos culinaris, especialment per a productes com les crispetes de blat de moro i els flocs de blat de moro, però el "blat de moro" s'utilitza tant en agricultura com en ciències